El Màster Oficial Internuniversitari d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes que oferim des de la UB i la UAB ha estat acreditat amb excel·lència per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). L’objectiu del màster és proporcionar una formació específica i avançada en llengua i literatura catalanes, tant pel que fa als aspectes teòrics com pel que fa als aspectes més aplicats. Els estudis estan organitzats en dues especialitats: lingüística catalana i literatura catalana. L’objectiu principal del màster és el de proporcionar una formació específica que capaciti l’alumnat per a poder avançar en la recerca de la llengua i la literatura catalanes i per a poder aplicar les competències i les habilitats adquirides al màster en aquelles professions que estan directament relacionades amb la llengua i la literatura. Ens en congratulem i aprofitem per recordar-vos que ja és obert el termini de preinscripció d'aquest màster.
Els alumnes de la promoció 2012-2016 del grau de Filologia Catalana es complauen a convidar-vos a l'acte de graduació, que tindrà lloc juntament amb la dels alumnes de Lingüística General i Estudis anglesos. En acabar se servirà una copa de cava al jardí.
Toni Miret Puig; 52 anys; professor de Primària durant molts anys; a banda de la lectura, m’agrada molt la música, la vegetació del Garraf, el mar, els capvespres empordanesos i veure els núvols com passen.
Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?
Vaig néixer l’any 1963 i vaig ser escolaritzat en castellà. A escola no vam fer classes de català fins al batxillerat i, d’autors literaris, només havíem estudiat Raimundo Lulio I Juan Boscán, i aquests encara en llengua castellana. M’havia de posar al dia.
El dia 8 de juny, la prof. Lola Badia ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2016. En la nota de concessió, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, destaca "l'excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana". Us oferim ara el parlament que ha fet en la cerimònia de lliurament dels premis que ha tingut lloc a Tarragona.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.
LaTeX és un sistema de preparació de documents que ajuda a aconseguir textos de màxima qualitat. S’utilitza de forma prioritària, tot i que no de forma exclusiva, en documents de tipus tècnic i científic, i permet focalizar-se més en els continguts que en la forma. OT-Help 2.0 és una eina que facilita el procés analític en teoria de l’optimitat. Serveix per determinar jerarquies i per generar tipologies factorials. Més informació. Cal confirmar l'assistència al curs: Clàudia Pons-Moll (claudia.pons@ub.edu).
Amb motiu de la seva jubilació, la Dra. Rosa Cabré, professora titular emèrita del nostre Departament, impartirà la seva darrera classe. Hi sou tots convidats!
T'oferim la possibilitat d'estudiar Filologia Catalana com a grau complet, o Filologia Catalana en combinació amb altres llengües i literatures modernes, o en combinació amb Lingüística General. El grau de Filologia Catalana té com a objectiu la formació de professionals de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes. També pots estudiar Filologia Catalana dins del grau de Llengües i Literatures Modernes, en cinc combinacions possibles. català + alemany, català + anglès, català + francès, català + rus. I encara pots estudiar Lingüística General triant l'estudi de dues llengües, amb les mateixes cinc combinacions anteriors. Més informació. Demana'ns informació personalitzada a l'adreça fil-catal@ub.edu.
