Esteu aquí

'Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva [Mixed-language Families in Catalonia: Competences, Uses and Evolving Self-organisation]'

Autor: 
Albert Bastardas Boada
Membres Autors: 
Any: 
2 016
Lloc: 
Treballs de sociolingüística catalana 26, pp. 285-308
ISBN: 
ISSN (ed. impresa): 0211-0784

En aquest article, es posen de manifest els fenòmens més de tipus micro que intervenen en l’organització lingüística de les famílies lingüísticament mixtes. La majoria de les dades provenen d’entrevistes semidirigides a progenitors que tenien fills a la xarxa municipal d’escoles bressol de Barcelona.

Se’n desprèn que, en aquest tipus de famílies, l’organització lingüística interna no és sempre fruit d’una decisió conscient i planificada sinó sovint també d’un procés aconscient i autoorganitzat. Pot ser també variable al llarg del temps segons els canvis produïts en l’àmbit individual o bé en l’entorn familiar i social. Una política lingüística que vulgui intervenir en una determinada situació ha de tenir en compte tots dos aspectes, el macro i el micro, per tal d’actuar al més adequadament possible en la transformació de la realitat. Tan importants, doncs, poden ser les polítiques governamentals més tradicionals com les intervencions imaginatives en el pla interaccional.

Pel que fa a les llengües mitjanes, les dades mostren una tendència a utilitzar llengües més grans en la interacció amb la parella però no per això una llengua mitjana es deixa de transmetre als fills, fet rellevant, ja que tindrà una influència directa en la facilitació de competències a les noves generacions.

Es presenta un enfocament teòric des del punt de vista de la perspectiva de la complexitat. Es consideren els avantatges i inconvenients de veure els processos de formació de l’organització lingüística familiar com un fenomen bottom-up o top-down, així com també la precisió i adequació del terme política lingüística familiar.

Accés al text complet