“Joves i llengües a Catalunya. Un estat de la qüestió”

Aquest article presenta un estat de la qüestió de la recerca sobre les pràctiques lingüístiques dels joves a Catalunya, un objecte d’atenció constant en les diferents etapes de la sociolingüística catalana (Boix i Vila 1998: 33-43; Vila 2013). Les causes les hem de buscar, en primer lloc, en les particularitats d’un camp de recerca estretament vinculat a l’agenda de revitalització lingüística impulsada a principis dels 80, amb el restabliment de l’autogovern: es tractava des d’aquest punt de vista de comprovar si les polítiques d’universalització del coneixement del català, dissenyades com a resposta a les migracions d’origen peninsular i castellanoparlant dels anys 50 i 60, afavorien un increment de l’ús social del català entre infants i joves (Pujolar 1995). En segon lloc, en l’existència d’un cert “sentit comú sociològic que veu els joves com la llavor de la societat del futur” (Pujolar 2008: 1) i que aspira, doncs, a obtenir-ne una visió prospectiva sobre l’estat futur de la llengua. Una idea que sovint fa perdre de vista les particularitats de l’adolescència i la joventut com a etapes vitals i les possibilitats de canvis significatius en moments posteriors (Woolard 2011).

Disponible a: http://www.linguapax.org/wpcontent/uploads/2016/01/LinguapaxReview2015.pdf#page=12