Actualitat

El Màster Oficial Internuniversitari d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes que oferim des de la UB i la UAB ha estat acreditat amb excel·lència per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). L’objectiu del màster és proporcionar una formació específica i avançada en llengua i literatura catalanes, tant pel que fa als aspectes teòrics com pel que fa als aspectes més aplicats. Els estudis estan organitzats en dues especialitats: lingüística catalana i literatura catalana. L’objectiu principal del màster és el de proporcionar una formació específica que capaciti l’alumnat per a poder avançar en la recerca de la llengua i la literatura catalanes i per a poder aplicar les competències i les habilitats adquirides al màster en aquelles professions que estan directament relacionades amb la llengua i la literatura. Ens en congratulem i aprofitem per recordar-vos que ja és obert el termini de preinscripció d'aquest màster.

Data d'inici
05 juliol 2016, 02:00

18 h. Paranimf

Els alumnes de la promoció 2012-2016 del grau de Filologia Catalana es complauen a convidar-vos a l'acte de graduació, que tindrà lloc juntament amb la dels alumnes de Lingüística General i Estudis anglesos. En acabar se servirà una copa de cava al jardí.

Toni Miret Puig; 52 anys; professor de Primària durant molts anys; a banda de la lectura, m’agrada molt la música, la vegetació del Garraf, el mar, els capvespres empordanesos i veure els núvols com passen.

Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

Vaig néixer l’any 1963 i vaig ser escolaritzat en castellà. A escola no vam fer  classes de català fins al batxillerat  i, d’autors literaris, només havíem estudiat Raimundo Lulio I Juan Boscán, i aquests encara en llengua castellana. M’havia de posar al dia.

Sóc Jennifer Reverté, tinc 22 anys i el meu poble d’origen és Els Muntells (de la comarca de més al sud de Catalunya, el Montsià). Quan vols estudiar no és fàcil deixar les teves coses i marxar d’un poble de 500 habitants a la capital del país. El més important és que aquest canvi el vaig fer amb moltes ganes, perquè iniciava un camí que em portaria a fer realitat el meu somni: ser professora de català.

Carol Martín Gomila

Tinc 25 anys, visc a Esparreguera però sóc de Barcelona. Treballo com a administrativa per a la Caixa des de fa 3 anys i dedico el meu (poc) temps lliure als castells, anar al cinema i fer excursions. Els castells formen una part molt important de la meva vida, i gairebé tots els diumenges estic a una plaça diferent de Catalunya veient-ne, i col·laboro puntualment (corregint o redactant) amb el canal casteller del diari Ara

La Laia Benavent és de Castellar del Vallès i acaba de fer 23 anys, és una apassionada de la lectura, dels llibres, de les llengües i dels animals. Aquestes són les seves impressions en acabar el grau en Filologia Catalana:

Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

Eloi Bellés

L'Eloi Bellés, és de Vilada (Berguedà), i acaba enguany el grau en Filologia Catalana a la UB. Li hem demanat les seves impressions en el moment d'acabar la primera part dels seus estudis universitaris.

Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

El dia 8 de juny, la prof. Lola Badia ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2016. En la nota de concessió, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, destaca "l'excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana". Us oferim ara el parlament que ha fet en la cerimònia de lliurament dels premis que ha tingut lloc a Tarragona.

Data d'inici
10 juny 2016, 02:00

12-14 h. Aula 0.3, Edifici Josep Carner

A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.