Carol Martín: "L'Edifici Històric de la UB i l'ambient que s'hi vivia era un entorn que em fascinava"

Carol Martín Gomila

Tinc 25 anys, visc a Esparreguera però sóc de Barcelona. Treballo com a administrativa per a la Caixa des de fa 3 anys i dedico el meu (poc) temps lliure als castells, anar al cinema i fer excursions. Els castells formen una part molt important de la meva vida, i gairebé tots els diumenges estic a una plaça diferent de Catalunya veient-ne, i col·laboro puntualment (corregint o redactant) amb el canal casteller del diari Ara. 

• Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

Sóc de Barcelona i en aquell moment vivia a la ciutat, per tant logísticament m’era més còmode (tot i que més endavant això no ha estat així). D’altra banda, l’Edifici Històric de la UB em tenia enamorada des de que hi vaig entrar per primera vegada, quan anava a l’institut: l’ambient que s’hi vivia era un entorn que em fascinava.

• De la formació rebuda, què en destacaries?

La veritat és que en l’aspecte que crec que m’he hagut d’esforçar més, i per tant que no tenia gaire desenvolupat abans de començar la carrera, era el sentit crític per aprofundir i entendre allò que m’envolta, així com veure i valorar les coses que potser a simple vista o amb una anàlisi més superficial no es perceben. La vessant més artística de la carrera és la que més m’ha costat, però també amb la qual més he gaudit i crec que he crescut més. 

• Què hi has trobat a faltar?

Una formació més aplicada a les futures tasques professionals, ja que crec que, per exemple, en la pura tasca de correcció no s’hi dedica prou temps, i quan et poses a treballar t’adones que falta molt bagatge formatiu en aquest aspecte. És cert, però, que se’ns donen recursos per a consultar els dubtes i poder-los resoldre de manera prou autònoma. 

• Quins plans tens per al futur immediat?

M’agradaria estudiar el màster de professorat de secundària per a ser professora de català.

• Què t'emportes dels teus estudis?

De Filologia Catalana, a banda de tota la gent que coneixes i els professors que et creues pel camí, que t’aporten moltíssim tots plegats, m’emporto sobretot les ganes de no parar d’aprendre mai, i sentir que entenc una mica millor qui som i com som, i això fa que conegui i valori encara més allò que ens defineix (com a col·lectiu humà en un moment donat de la història i en un lloc concret del món). 

Llegeix més opinions dels nostres estudiants.