El llenguatge inclusiu, a debat
M. Carme Junyent, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, ha coordinat l’edició del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo Editorial, 2021). El volum, que ja està disponible a les llibreries, recull els articles de setanta dones lingüistes ―vint-i-sis d’elles de la UB― que analitzen l’ús i l’abús del llenguatge suposadament no sexista, i proposen alternatives que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de totes les persones en tots els àmbits de la vida.
En el llibre, prologat per la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, setanta dones, professionals de la llengua, proposen un debat a fons sobre discurs i gènere. No totes mantenen el mateix punt de vista sobre la qüestió ―de fet, el llibre recull opinions diverses i en alguns punts divergents―, però totes coincideixen en el seu rebuig a la denominada dictadura lingüística, que dona peu a textos incoherents i confusos.
El volum parteix de la premissa que moltes vegades l’anomenat llenguatge igualitari amaga una realitat sexista i discriminatòria per a la dona. De fet, M. Carme Junyent, especialista en llengües africanes, recorda que les societats amb llengües que no tenen el masculí genèric no són més igualitàries que les que el tenen. Per això considera que aquest ús no sexista no contribueix a assolir la igualtat entre homes i dones.
Junyent explica que no coneix cap situació en què la llengua hagi forçat un canvi social: «Jo sempre demano que em donin algun exemple en què canviant la llengua hagi canviat el món. No n’hi ha cap. El que fa la llengua sempre és adaptar-se als canvis». En aquest sentit, el llibre adverteix que forçar la llengua per canviar la realitat només distreu de l’objectiu real: «Canviem el món i canviarà la llengua, i no a l’inrevés», defensen les autores.