L'evolució humana. L'evidència lingüística.

A The Descent of Man (1871), Darwin fonamenta la idea que la nostra espècie va originar-se per selecció natural, la ment inclosa. Consegüentment, enfronta el repte de Max Müller segons el qual la capacitat de llenguatge en particular no pot explicar-se per l’acció de la selecció natural. El repte el supera Darwin amb una conjectura sobre l’evolució del llenguatge que és menys coneguda però més suggeridora i poderosa, completa i integrada que d’altres ara vigents; a més, en centrar-se en la parla articulada, és més plausible biològicament. La potència de la seva proposta neix d’un coneixement profund del llenguatge. També aquí Darwin estudia la filogènia amb la vista posada en l’ontogènia. No se li escapa tampoc la glossogènia, és a dir, el canvi lingüístic. Filogènia, ontogènia i glossogènia constitueixen, per aquest ordre, les tres parts d’aquest article.