Escriptura analítica i diversitat lingüística: canvis evolutius i microevolutivos des de l'educació primària a l’educació superior
Entntat finançadora: MINECO - Ministerio de Economía y Competitividad
El procés de redacció dels textos explicatius/argumentatius, característics de l’escriptura analítica, suposa una valuosa eina no únicament de transmissió sinó també de construcció del coneixement. En aquest projecte ens proposem (1) proporcionar un marc evolutiu de la producció de textos explicatius/argumentatius que doni compte dels canvis evolutius i microevolutivos des de l’educació primària fins a la universitat i (2) examinar com les habilitats de producció de textos varien després de la implementació d’una seqüència didàctica dissenyada a l’efecte; així mateix, busquem (3) explorar com la diversitat de situacions lingüístiques dels parlants incideix en les característiques dels textos.
Un total de 450 informants de 6è curs de primària, 4t de secundària i 2n/3r curs d’universitat participaran en l’estudi (50 per nivell escolar i situació lingüística): 150 parlants natius de castellà i 300 parlants de castellà/català (150 natius i 150 no natius). Tots ells participaran en una seqüència didàctica, dissenyada i aplicada en el context del projecte, que inclou activitats en què es treballa explícitament l’argumentació i l’adopció de diferents posicions enunciatives: com a autor, lector-avaluador i revisor. El corpus de textos a compilar serà de 300 textos redactats en castellà i 600 redactats en català (dos textos per participant, un a la primera sessió de la seqüència didàctica i un altre a la darrera). Un cop transcrits i normalitzats, es realitzarà una anàlisi morfològica automàtica dels textos, s’etiquetarà manualment la seva estructura retòrica i es procedirà a la seva avaluació per jutges externs.
Per complir amb el primer objectiu examinarem com evolucionen les qualitats pròpies de l’escriptura analítica (diversitat lèxica, complexitat sintàctica i organització global dels textos amb especial referència a la línia argumentativa) des de primària fins a la universitat. En relació amb el segon objectiu, i per detectar la mal·leabilitat relativa de les habilitats dels participants a l’acció didàctica, analitzarem els canvis en aquestes mateixes qualitats de l’inici a la fi de la seqüència didàctica. Finalment, i en relació amb la implicació de la flexibilitat cognitiva com a facilitadora de la capacitat per posar-se en la perspectiva de l’altre, examinarem la incidència de les diverses situacions lingüístiques dels participants en els canvis evolutius i microevolutivos observats, per descobrir en quina mesura difereixen els textos produïts per participants que escriuen i llegeixen habitualment en una llengua dels que escriuen i llegeixen en més d'una llengua.
Els resultats de l’estudi permetran disposar d’un quadre fiable del desenvolupament de l’escriptura analítica des de l’educació primària fins a l’educació superior. Comprovarem, a més, l’efectivitat d’una seqüència didàctica dissenyada per a l’ensenyament de l’escriptura analítica adaptada a cada nivell educatiu. Esperem que les pràctiques didàctiques aplicades, d’una banda, permetin optimitzar la producció dels textos i millorar la seva qualitat i, d’una altra, puguin ser transferides a altres poblacions i contextos educatius. Finalment, i en relació amb la diversitat de situacions lingüístiques de l’alumnat, esperem poder avançar en el coneixement de com l’experiència lingüística o, més precisament, la seva influència en la flexibilitat cognitiva incideix en la presa de perspectiva en la construcció de textos explicatius/argumentatius.