També ha estudiat filologia catalana...

Laia Carreras i Vilagran
Anys d’estudi de filologia catalana a la UB: 1996-2001

Trajectòria personal i professional.

Després d’acabar els estudis de Filologia Catalana a la UB, he combinat sempre la feina en el sector editorial –que era un dels objectius laborals durant els estudis– amb l’estudi i la pràctica de la música, l’escriptura i la realització d’espectacles de petit format al voltant d’aquestes dues àrees. En el sector editorial, després de treballar uns anys en alguns mitjans de premsa escrita i com a autònoma per a diversos segells, vaig entrar a Grup 62 com a redactora. Després de gairebé més de deu anys en el sector privat, ara treballo a Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Destacaria de la formació rebuda en els estudis de filologia catalana.

L’enorme dedicació a hores de lectura i la descoberta de moltes branques filològiques –o relacionades amb la filologia– que fins llavors m’eren inimaginables (com la tipografia, la fonologia, l’estudi a fons dels dialectes, l’enquadernació, el procés d’impressió...). També destacaria la capacitat de reflexió i anàlisi que et demanen certes metodologies d’estudi (amb l’incentiu afegit d’alguns professors), tot i que considero que encara s’hi hauria d’aprofundir més.

El més útil dels estudis de filologia catalana.

A nivell personal, l’aprenentatge transversal, és a dir, el que toca diferents àrees i t’obliga –via reflexió i “digestió”– a l’assimilació no només dels continguts sinó de tot el que els envolta. En resum, l’aprenentatge transversal és el que t’aporta una informació que, en definitiva, t’ajudarà a viure. No és exclusiu de Filologia, però considero que és un dels punts destacables dels estudis universitaris. I a nivell professional, l’aprofundiment en la llengua i en la literatura com a eines bàsiques de l’ofici, però també de la vida, ja que la llengua és el que ens fa humans i el que ens determina amb la identitat que ens és pròpia.

En els estudis de filologia catalana s’hi troba a faltar.

Molta més transversalitat –malgrat que l’he esmentada en el punt anterior–. Crec que malauradament es podia –si més no en aquell moment– fer la carrera sense relacionar diverses matèries, cosa que hauria de ser inassumible en uns estudis de lletres. Relacionat amb aquest aspecte, també hi vaig trobar a faltar molts més estudis de cultura clàssica, i aprofundiment en el llatí i el grec.

Complementar i actualitzar els estudis de filologia catalana.

Amb molts cursos de correcció lingüística, llengües diverses, sector editorial en paper, sector editorial en digital, impressió, tractament d’imatges, etc. I amb un interès continu pel món de la filologia en els seus vessants diversos.

Percepció dels estudis de filologia catalana amb el temps.

Com he dit abans, que les matèries són importants en si mateixes però sobretot transversalment, ja que alhora és la manera com t’aporten més coneixements i eines per a una vida més agradable –o en tot cas, entenedora–. I que malgrat que en alguns moments de la joventut d’estudiant pogués pensar que l’aplicació pràctica dels coneixements que estava adquirint seria realment minoritària o gairebé impossible, amb els anys penso que no, que moltes de les coses apreses en els anys universitaris tenen una aplicació real a la vida. Potser no directament, però sí indirectament. I arriben molt més enllà del que ens imaginem.

Un consell per als actuals estudiants de filologia catalana.

Que, per damunt de tot, mirin de gaudir al màxim de l’aprenentatge. Que no estudiïn per tindre un títol i complir un esglaó més dels passos que la societat sembla que espera del jovent d’avui, sinó que ho facin amb passió i reflexió, l’única manera d’aprendre realment. I per a la projecció professional, que creguin enormement en el que fan, en els desitjos i en el camí per traçar, sense perdre, és clar, la humilitat necessària per sobreviure sanament en aquest model social en què estem immersos.